Ja hi he navegat prou
per les mars de la terra
de golfos de neguit,
d'onades de tristesa.
Barqueta mia, anem,
anem's-en, barca meva,
cap a la mar del cel,
avui que està serena.
Ací navego a rem,
allí ho farem a vela,
sens témer los esculls,
sens por de la tempesta.
¡Ai!, en la mar d'ací
taurons hi ha i balenes;
en la d'allí tot són
blanquíssimes nimfees
florides en l'atzur
entre esgranalls d'estrelles.
Enmig de l'esgranall
lo bon Jesús m'espera.
Anem-hi tot seguit;
anem-hi, barca meva.
(Poema "Anem" del llibre Al Cel. Barcelona: Columna, 2003, p. 47).
evidentment, els dibuixos i les fotos són una broma...hi hi hi!
ResponEliminaper captar l'atenció! Si pitgeu al títol hi ha una bona sorpresa!
crec que aquest poema és molt bonic, pero`una mica trist.
ResponEliminaCarles
Molt bé Muntsa!!! Ho trobo molt bé la idea dels dibuixos, aixì, mentres escoltem la cançó d´en Roger Mas, no es fa tan depriment. Daniel.
ResponEliminaD'aquest poema opino, encara que es molt bonic, es molt trist.
ResponEliminaPerquè fa referencia a que la vida a la terra es molt dolorosa, que únicament vol anar al cel.
I sembla que no doni importància a les coses benes que hi ha a la terra.
es de suponer que lo unico que queria
ResponEliminaes que lo dejasen descansar en paz
tranquilamente
franke
Pff.. és un poema una mica esgarrifós... es com si no es donés conte de les coses boniques que li poden passar... Es com si vulqué l'impossible, per dir'ho d'alguna manera. Peró es molt bonic!
ResponEliminaAquest poema encara que sigui molt trist, és preciós.
ResponEliminaM'agrada molt la manera de descriure la vida a la terra i al cel, com ell l'imagina basant-se en la religió. A la terra hi ha patiment, tristesa, impediments i dolor, però en canvi al cel tot es bonic i fàcil, a més es trobarà en pau i amb Jesús.
Molt rebé...a veure si us atreviu amb "Vora la mar"
ResponEliminaMunt Samurai
És un gran poema. és trist i desesperançat, però té molta força i qualitat. és una poesia preciosa.
ResponElimina