una història d'amor...
EL DOnut de l'INFormàtic = PRESENT SIMPLE
L'infinitiu és una persona molt autosuficient. Ho explica tot, ho diu tot i sempre hi és. No li agraden gaire les parelles, però no ha pogut evitar caure a les urpes de l'amor i, quan menys s'ho esperava, es va enamorar d'un auxiliar que es deia Do.
El Do era molt comprensiu i deixava espai al seu Infinitiu. Només apareixia quan les coses anaven maldades (-) o quan l'Infinitiu tenia dubtes de la seva relació.(?)
Quan l'Infinitiu estava de bon humor (+) tenia una tercera persona singular que li animava l'existència...i li afegia una "-s" a la seva immutabilitat. Una mica de sal a la vida.
El BE va dir VINGa!!
El be era un calçasses, un xaiet, un cadellet...una mica beneit i es va enamorar bojament del GERUNDI...tenia una ve baixa tan bonica! i quina 'i' tan esvelta!! i quines corves a la ena...i aquella "g" el feia meravellar...i es va dir Vinga! no siguis covard! un auxiliar com tu també té dret d'enamorar-se d'un GERUNDI! I sí, sí...pim-pam...i des d'aquella nit romàntica gramàticalment parlant, mai més se'ls ha vist separats i sempre sempre continuen junts amb el present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada